Poemes de Gregory Corso

Ahir a la nit conduïa un cotxe /no sabent com conduir /no tenint un cotxe /Conduïa i atropellava /gent que estimava ... /anava 120 a través d'una ciutat. /Em vaig aturar a Hedgeville / i vaig dormir al seient de darrere /... excitat per la meva nova vida.

El Rei Corb / Corb vell és el Rei Corb /Ell sap tot el que s'ha de saber /Com quan el blat de moro és madur o quan ve el temps de nevar /Corb vell, diu: Skee-ack!, com la bufetada d'un gran Tro; i tot corb /Que és verament corb segueix la seva llarga cua trencada. / Espantaocells és corb farcit, bon corb /tot el temps plantat amb un vell barret i un cubell foradat. /Espantaocells, coneix a Talako; amic del gran WaKonda! / I sap que corb vell és el Rei Corb, i que tot el blat de moro /És or a la terra del corb vell.

Visita al lloc de naixement /  Estic dempeus dessota la fosca llum en un fosc carrer /i miro amunt cap a la meva finestra, vaig néixer allà. / Els llums estan encesos; una altra gent s'està movent. /Estic amb impermeable; cigarret a la boca, /el barret sobre els ulls, la mà en la pistola. / Travesso el carrer i entro a l'edifici. / Els cubells de les escombraries no han parat de fer olor. /Camino cap amunt del primer replà; /Orelles Brutes em proposa una navalla... /Jo li foto una descàrrega de rellotges perduts.

Home assegut fora de la meva finestra / El temps sobre la calma hivernal d'un jardí /no significa res quan t'adones /que estàs mirant com les estacions passen soles; /no significa res quan t'adones /del teu dit marcant els pensaments en una pedra.

Això és Amèrica / Això és Amèrica i em diverteixo aquí dins / amb una riquesa de músics i llunàtics / amb una boca que no pot cantar / i estimo una dona / i odio la resta i ho faré /amb tota dona de deu a cinquanta anys / i de cinquanta millor / Això és Amèrica i hi ha molta més diversió aquí / i llunàtics que no poden cantar res de valor / i d'altres que ho fan bé / però a qui li importa / a mi / A Califòrnia cantava la meva cultura Oriental /a l'orella d'un mexicà que moria / que no podia escoltar / i moria amb un somriure a la seva cara / El fill de puta tenia tres dents d'or / una unça de te / la butxaca plena de peiot / i una muller de catorze anys.

Aquests poemes de Gregory Corso pertanyen a Gasoline - The vestal Lady of Brattle and other Poems. Gasoline va ser publicat per City Lights Books de San Francisco (Califòrnia) el 1958, i la Dama Vestal de Brattle per Richard Brukenfeld a Cambridge (massachussets) el 1955. Les traduccions són de l'any 2010 aprox. Les he deixat tal com van ser publicades a la revista underground Foragitats, a Granollers (petita revista casolana que donava veu als artistes, escriptors i poetes fora del cercle acostumat).