El poema "Ressò del silenci” expressa una realitat profunda que només es pot entendre més enllà de la lògica. Mitjançant un llenguatge simbòlic i un to meditatiu, el text convida el lector
a transcendir el pensament racional i a experimentar la veritat a través del silenci interior. El jo poètic exposa una visió no-dualista, segons la qual tot el que existeix forma part d’una única
realitat, identificada amb la Consciència. La Consciència no és només una facultat humana, sinó la realitat fonamental de tot el que existeix. La veritat no es troba en el futur ni en el passat,
sinó en el present absolut, que és viscut com a expansió i llum. L’amor i la percepció de la bondat permeten reconèixer la pròpia naturalesa: llibertat, plenitud, divinitat interior.
El “ressò del silenci” és la paradoxa central: el silenci és el que realment “parla”.
En memòria dels amics absents | Llerona, 12-10-13 | Revisat 19-03-2026
» Veure poema
El poema "Estimar! Essència d’art diví" desenvolupa la idea que l’amor (estimar) és la forma més alta d’art, una expressió divina que uneix creació, ésser i univers.
Proposa una visió profunda de l’existència: viure és crear, crear és estimar, estimar és unir-se amb el diví. L’art autèntic no és: tècnica, forma i producció sinó una expressió d’amor
conscient. Aquest és un poema de caràcter místic que identifica l’amor amb la forma més elevada de creació. Mitjançant un llenguatge simbòlic i influències orientals, el text presenta
l’ésser humà com a creador dins d’un univers viu i unitari, i defensa que només a través de l’amor es pot assolir la veritable realització artística i espiritual. D’una banda, presenta l’individu
com a artista de la seva pròpia existència, immers en un procés constant de creació. Aquesta creació té lloc en el present, definit com un “taller”, i es mou entre oposats (“tot” i “no res”),
cosa que suggereix una realitat dinàmica i canviant. D’altra banda, el text introdueix una dimensió espiritual mitjançant el concepte de Om, entès com a vibració universal,
i la dualitat Śiva-Śakti, que simbolitza la unió entre consciència i energia. Aquesta unió és la font de tota creació.
Llerona 23-08-2020 | Revisat 27-02-2026
» Veure poema
El poema “Estimar, L’art Universal” tracta l’amor com a art suprem i via espiritual universal, capaç de portar l’ésser humà a la veritat, la unitat i la transcendència.
No és només emoció, sinó disciplina interior i coneixement profund. Quan l’amor neix dins del cor, aporta pau interior i veritat, i connecta la persona amb una consciència superior.
A través de la relació amb l’altre, es produeix una experiència d’unitat que revela que tot és un (“l’U és el tot”). Aquest procés implica una transformació espiritual (transmutació)
que condueix a un estat de goig, plenitud i connexió amb l’esperit universal.
Llerona, 27-09-2020 | Recomposició 22-02-2026
» Veure poema
El poema La flama anyil i l’Art reflexiona sobre la naturalesa de l’art i la seva intemporalitat. L’autor defensa que, tot i que el suport material de l’obra és efímer, la seva essència
espiritual pot perdurar. Aquesta essència, simbolitzada per la “flama anyil”, es transmet entre ànimes sensibles i manté viu l’esperit de l’art.
Així, l’art veritable és aquell que transcendeix la matèria i connecta amb l’etern.
Llerona, 03-11-2020 | Revisat 18-02-2026
» Veure poema
El poema “L’arbre de la vida, tan a baix… (1a part)” presenta l’arbre de la vida com a símbol universal de l’existència, la consciència i la connexió entre tots els nivells de la realitat.
S'utilitza aquest símbol per representar l’univers i el cicle vital. A través de la contemplació, el jo poètic s’uneix amb aquest arbre i comprèn que tot forma una unitat.
El text transmet una visió espiritual on la vida, la mort i el coneixement condueixen a la llibertat interior. L’arbre mostra el cicle natural: Naixement, Vida, Mort.
La mort no és negativa, sinó part del procés. Hi ha un missatge de llibertat i consciència.
Finalment, es destaca que l’ésser humà és lliure en l’“Aquí i Ara”, i es tanca amb un missatge de pau universal.
En memòria de vells pelegrins 01-11-2013 | Revisat 11-07-2026
» Veure poema
El poema convida a superar la foscor interior no des de la desesperació, sinó descobrint la llum que sempre és present dins nostre. L'arbre simbolitza el camí de la vida i de l'autoconeixement:
les seves arrels representen els orígens, les tradicions i les experiències viscudes, mentre que les branques s'eleven cap al cel buscant la plenitud espiritual.
Mitjançant l'amor, la consciència i la reconciliació amb un mateix, la persona pot reconèixer que forma part d'una realitat més gran i eterna. El poema conclou afirmant que la nostra essència
més profunda ja és lliure i plena, i que el camí espiritual consisteix a recordar aquesta veritat.
En memòria de vells pelegrins 01-11-2013 | Revisat 11-07-2026
» Veure poema
El poema "Retorn a la realitat, Nityānanda" expressa la idea que l’ésser humà forma part de la unitat universal (l’U) i que la veritable realitat és interior.
A través del símbol d’Om i d’imatges de la natura, el poeta mostra el camí de retorn a l’origen i a la consciència. Finalment, afirma que en el present (“Aquí i Ara”) l’ésser ja és complet i lliure,
i que cal reconèixer aquesta veritat.
Llerona 01-11-2020 jsgolsa | Revisat 23-02-2026
» Veure poema
El poema "Kundalinī Devī, Rosa Robí" descriu el despertar de l’energia Kundalinī, que ascendeix i condueix a la unió amb la realitat absoluta.
A través de símbols com el lotus, el robí i la serp, el poeta explica el procés d’alliberament del karma i del samsāra.
Finalment, l’ésser retorna a la seva essència i assoleix la pau i la plenitud espiritual.
Aquest despertar espiritual a través de l’energia Kundalinī, condueix a l’alliberament del cicle de la ignorància.
Llerona, 31-10-2020 | Rev. 22-02-2026
» Veure poema
El poema "La visió de l’obra mística" presenta l’art com una experiència espiritual en què artista, obra i consciència són una mateixa realitat.
A través de símbols com Om, Śiva i Śakti, defensa que l’art neix de l’Ésser i es realitza en el present. Finalment, afirma que l’amor és l’essència de tota creació i la font de la plenitud.
L’art veritable, doncs, és una manifestació de l’Ésser, on creador, creació i consciència són u.
Llerona 02-11-2020 | Revisat 20-02-2026
» Veure poema
El poema "Tots els cants, Un sol Cor" planteja una idea d'unitat transcendental: totes les experiències humanes, fins i tot el dolor i la pèrdua,
conflueixen en una mateixa realitat amorosa i universal. La composició evoluciona des de la serenor inicial, passa per la ruptura i culmina en una experiència d’unitat universal,
fent del poema una celebració de l’amor com a força eterna que transcendeix la pèrdua.
Llerona 12-10-2013 | Recomposició 18-04-2026
» Veure poema
"Om, el So Primordial en l’Ésser" és un poema d’alta intensitat mística que presenta l’Om com la vibració originària de tota
existència i com el pont entre el jo humà i l’Absolut. L'autor jsgolsa descriu un procés interior de dissolució de l’ego i d’expansió de la consciència. El silenci, la respiració i la contemplació es converteixen en camins cap a una experiència
d’unitat total. El poema transmet la idea que l’autèntica realitat no és exterior, sinó interior i transcendent. Quan el jo reconeix aquesta presència universal, apareixen la llibertat,
la pau i l’amor absolut.
Llerona 25-10-2020 | Revisat 22-04-2026
» Veure poema
"El joc de la totalitat ॐ" és un poema de caràcter profundament no dual que presenta l’existència com una única realitat viva
i conscient. L’autor dissol les fronteres entre individu i univers per mostrar que tot forma part d’un mateix Ésser. El poema proposa una experiència de despertar espiritual:
quan desapareix l’ego, emergeix la consciència de la unitat. El “joc” de la vida consisteix precisament en aquest moviment entre manifestació i retorn a l’origen.
Les imatges del teler, de l’oceà i de la llum creen una visió poètica de l’univers com una xarxa harmoniosa de consciència en constant transformació.
El missatge final és d’una gran profunditat espiritual: cada ésser és simultàniament una espurna individual i la totalitat sencera.
Llerona 18-09-2020 | Revisat 20-04-2026
» Veure poema
"Guerra cruel! Te l’empasses crua..." Aquest poema és una crítica molt dura a l’estat actual del món i, alhora, una reflexió espiritual sobre com sortir-ne.
J. S. Golsa descriu una societat dominada per l’egoisme, la corrupció i la lluita pel poder. Presenta els dirigents i les elits com a éssers sense ànima que manipulen la societat
a través de la política, l’economia, la religió i la publicitat. Quan menciona el “Káli-iuga” (o Kali Yuga, concepte de la tradició hindú), es refereix a una era fosca de decadència
espiritual i moral. Això reforça la idea que vivim un temps de confusió i destrucció. La conclusió és que només l’amor universal i la connexió espiritual poden salvar la humanitat del caos
creat per l’egoisme.
Llerona 03-03-2026
» Veure poema
El poema expressa una visió espiritual no dual segons la qual la Consciència és universal, lliure i no pertany a cap individu. Més enllà dels noms, les formes i les identitats personals,
tots participem d'una mateixa realitat profunda: l'Ésser. J.S. Golsa presenta el món com un joc creatiu de Māiā, és a dir, de les aparences i experiències de la vida, amb les seves alegries i tristeses.
Tot i viure immersos en aquest moviment, existeix un espai interior de silenci i pau que es troba al cor. Quan la consciència reconeix la seva veritable naturalesa i la seva unitat amb l'Únic («l'U»),
el món de les separacions queda superat. Aleshores apareix una experiència de gràcia, amor, plenitud i unió mística, en què l'ego es dissol i es revela la joia inherent de l'Ésser.
El poema culmina amb una afirmació d'alliberament espiritual: la nostra identitat real no és l'ego, sinó la Consciència mateixa, i en aquest reconeixement s'experimenten la llibertat, la pau i la felicitat
essencials.
Llerona 11-12-2025
» Veure poema
El poema afirma que la vida és un joc de la Consciència universal que, a través de les aparences i la ignorància, crea la sensació de separació, fins que el despertar interior permet reconèixer
que només existeix l'Únic i que la Presència és l'autèntica realitat. La invitació central és en despertar-se: reconèixer que la veritable comprensió no prové de la ment sinó del cor, de la presència
immediata de l'Ara. En aquest reconeixement desapareix la idea d'un "tu" i un "jo" separats, i es revela que només existeix la Realitat única, el Si mateix o l'Ésser.
Llerona 20-12 -2025
» Veure poema
La identitat més profunda de l'ésser humà no és el jo psicològic ni la personalitat, sinó la Consciència mateixa; aquesta veritat es descobreix en el silenci i la intuïció, i condueix a la pau,
l'harmonia i la joia interior. J.S. Golsa reflexiona sobre la pregunta fonamental de la identitat: qui som realment? L'autor sosté que aquesta resposta no es pot trobar únicament a través del pensament
racional o de l'anàlisi intel·lectual, sinó mitjançant la intuïció, el silenci interior i l'experiència directa de la consciència.
Llerona 29-12-2025
» Veure poema
Aquest poema descriu una observació conscient dels diferents estats mentals i emocionals que travessa l'autor, interpretats a través del concepte hindú de les guna,
les qualitats o tendències que influeixen en la ment i en la conducta. Partint d'una experiència quotidiana —el contrast entre l'agitació de la vigília de Cap d'Any i la calma de l'endemà—,
J. S. Golsa mostra
com l'activitat intensa, les expectatives i la recerca de resultats generen tensió i inquietud. Aquest estat és associat a rajas guna, la qualitat del moviment, l'acció, el desig i l'agitació.
El poema mostra com la consciència passa de l'agitació provocada pel desig i l'activitat a la serenitat de la claredat interior, fins a descobrir una pau més profunda que transcendeix
totes les fluctuacions de la ment i de les guna.
Llerona 18-01-2026
» Veure poema
Aquest poema descriu un procés de transformació interior que condueix des de la confusió del jo ordinari fins a l'experiència directa de la unitat amb la Realitat última.
Comença afirmant que allò que sovint anomenem "ego" no és una entitat fixa, sinó un conjunt d'estats de confusió alimentats pel desig, les emocions i les identificacions mentals.
Aquestes tendències generen una percepció superficial de la realitat i impedeixen accedir a la profunditat de la consciència. Les guna apareixen com les forces que densifiquen i condicionen el camp
de la consciència, provocant inestabilitat, agitació i opacitat mental. Davant d'això, el poema proposa una via contemplativa basada en el silenci, la interiorització dels sentits i l'atenció a la respiració.
Quan la persona s'abandona plenament a aquest procés, entra simbòlicament en una "espiral absorbent", imatge del retorn al centre o Eix de l'Ésser. En aquest estat, les oposicions i dualitats
que governen la ment es neutralitzen progressivament, i la consciència recupera la seva naturalesa original La culminació de l'experiència és la transmutació del sentiment individual de "jo soc" en
la realització més profunda de "Soc Això": la identitat amb l'Existència mateixa. L'observador separat desapareix i només resta la presència silenciosa de la Realitat. El poema conclou identificant
aquesta realització amb la plenitud del cor, l'amor transparent i el veritable coneixement, que no és intel·lectual sinó experiencial.
Llerona 25-01-2026
» Veure poema
Aquest poema descriu el camí de retorn des de la identitat socialment construïda cap a la veritable identitat espiritual. L'autor reflexiona sobre com, des del naixement,
les persones són definides per etiquetes, rols i condicionaments que acaben configurant una imatge de si mateixes allunyada de la seva essència profunda. El sofriment neix de confondre's
amb les identitats imposades per la societat, i que la veritable llibertat i alegria apareixen quan la persona retorna a la seva essència profunda, experimentada com la presència
simple i plena del «Jo Soc».
Llerona 31-01-2026
» Veure poema
El poema expressa que la recerca de la Realitat culmina en descobrir que allò que es buscava sempre ha estat present en l'Ara, en la pròpia consciència, i que el despertar consisteix a
dissoldre la il·lusió de separació entre el jo i l'Únic. J. S. Golsa parteix de la idea que el propòsit més profund del jo és descobrir la seva pròpia naturalesa. Tanmateix, aquesta recerca conté
una paradoxa: el cercador i el que se cerca no són realment diferents. La consciència que busca és ja una expressió de l'Únic, i la Realitat que anhela trobar és la seva pròpia essència.
El silenci ocupa un lloc central en aquest procés. És en el silenci interior on la consciència rep el discerniment i on la gràcia permet reconèixer la realitat profunda. La veritat no és llunyana
ni inaccessible; sembla amagada només perquè l'atenció és dirigida cap a les aparences externes i no cap a la pròpia presència. Quan l'atenció es manté equilibrada i recollida en si mateixa,
la dualitat desapareix progressivament. Aleshores emergeix la comprensió que el Si mateix és inseparable de l'Ara i que la consciència individual participa de la unitat de l'Ésser.
Llerona 06-02-2026
» Veure poema
Aquest poema exposa la visió espiritual que travessa tota l'obra de J. S. Golsa: l'existència d'una Realitat única, universal i indivisible, que ell identifica amb l'Ésser,
la Consciència i l'U (l'Únic). El Sanātana Dharma és presentat com la via que permet reconèixer aquesta veritat i viure-hi en harmonia. No som éssers separats que busquen la unitat;
som ja l'Únic manifestant-se en múltiples formes, i el Sanātana Dharma és el reconeixement conscient d'aquesta veritat en l'Ara. La veritat no s'assoleix principalment a través del pensament,
sinó mitjançant una intuïció silenciosa que permet percebre la presència de l'Ésser en un mateix. D'aquí neix la comprensió expressada en fórmules com «Soc l'Ésser» o «Som l'U», que indiquen
la identitat fonamental entre l'individu i la realitat universal.
Llerona 12-02-2026
» Veure poema
Aquest poema de J. S. Golsa expressa una experiència de caràcter espiritual i contemplatiu, molt influïda per tradicions com l’advaita vedanta, el misticisme oriental i la idea de la unitat
entre l’ésser individual i la realitat absoluta. La idea principal és que el veritable jo (el Si mateix) és una realitat única, divina i eterna, que es revela quan desapareixen l’ego, la dualitat i la ignorància.
Aquest reconeixement condueix a la pau, l’amor, la plenitud i la consciència de la unitat amb el Tot. L’expressió final «Om Śānti-Śānti-Śānti» reforça aquest missatge, ja que significa
tradicionalment: «Pau, pau, pau», una invocació a la pau interior, universal i transcendent.
Llerona 14-04-2026
» Veure poema
Aquest poema reflexiona sobre la naturalesa del temps, la consciència i la identitat des d’una perspectiva espiritual no dual. La idea principal és que només existeix el present etern
i una única Consciència universal. La confusió neix quan ens identifiquem amb el paper d’actors separats; la llibertat arriba quan reconeixem que som el testimoni conscient i que, en essència,
formem part de la mateixa realitat única i indivisible. El poema planteja que, més enllà dels pensaments i de les múltiples ments individuals, existeix un únic camp de Consciència.
La metàfora del camperol suggereix que totes les consciències particulars són cultivades per una única font o principi universal, i que és l’amor allò que les uneix i les fa créixer.
Llerona 14-03-2026
» Veure poema
El poema transmet que la recerca espiritual culmina quan la persona deixa d’identificar-se amb el jo individual i descobreix que la seva veritable naturalesa és l’Existència mateixa, eterna,
lliure i plena. En aquest reconeixement desapareixen les pors, les limitacions i la sensació de separació, restant únicament la presència conscient de l’Ésser: «Jo Soc».
El text diferencia entre la realitat essencial i les percepcions limitades de l’ésser humà. Conceptes com el temps, l’espai, la buidor o el no-res són vistos com a construccions relatives de la ment,
possibles només perquè existeix una consciència que els concep. Així, tot allò que percebem és una manifestació de l’Existència única. El poema culmina amb la idea que la vida i la mort
són part d’un joc d’aparences generat per la imaginació i la identificació personal. En descobrir la veritat de l’Ésser, es revela una llibertat plena, una joia eterna i la certesa profunda expressada
en les paraules finals: «Jo Soc!».
Llerona 14-05-2026
» Veure poema
Aquest poema és una composició de gran simbolisme inspirada en la tradició hindú, especialment en la figura de Bhairavī, de Śiva i del sagrat Mont Kailash, considerat la residència divina de Śiva.
L’escena s’obre amb Bhairavī cantant amorosament a Śiva mentre toca la vina, instrument associat a la saviesa, l’harmonia i la inspiració espiritual.
La imatge de les lletres brodades sobre la neu suggereix que el llenguatge sagrat, el coneixement i la creació mateixa emergeixen de la bellesa i de la consciència divina.
Quan Śiva escolta el cant, respon mostrant la seva dansa com a Natarāja, el Senyor de la Dansa Còsmica. Aquesta dansa simbolitza el moviment etern de l’univers:
la creació, la preservació, la transformació i la renovació de tota existència. L’abraçada entre Bhairavī i Śiva representa la unió de les dues dimensions fonamentals de la realitat:
l’energia creadora (Śakti) i la consciència absoluta (Śiva). El poema descriu aquesta unió com la font de tota vida i de tota manifestació. Bhairavī apareix com a Cití-Śakti, la força conscient
que anima l’univers, mentre que Śiva és la presència immòbil, infinita i transcendent que ho sosté tot. Junts formen una unitat inseparable. En la part final, el Mont Kailash esdevé el centre simbòlic
del cosmos. El trishul (trident de Śiva), el damaru (tambor ritual), els focs sagrats, l’encens i les aigües de Ganga creen una atmosfera de celebració espiritual. Tot l’univers participa d’aquesta
experiència de gràcia, harmonia i pau.
Dedicat al Bharata 21-04-2018 | Revisat 11-06-2026
» Veure poema
Aquest poema descriu una experiència molt quotidiana —passejar el gos— que es transforma progressivament en una experiència de calma interior i de connexió amb la natura.
El seu sentit va molt més enllà de la simple caminada. El poema mostra com una acció rutinària acaba convertint-se en un moment de pau i de contemplació, en què el jo poètic deixa enrere
les preocupacions i troba serenor en el contacte amb la natura i en el ritme tranquil del passeig. L'inici és mogut i desordenat: el passeig està dominat per l'energia de l'Otto, que estira la corretja,
ensuma tots els racons i obliga el narrador a seguir-lo. Tot és moviment, indecisió i espontaneïtat. Progressivament arriba la calma: quan deixen enrere el Castell de Rosanes i entren en un espai més
natural, el ritme s'alenteix. El paisatge (els camps, la riera, els ocells, el cel gris amb el sol enterbolit) acompanya aquest canvi d'estat d'ànim. El poeta observa que "La vida natural respon a l'harmonia.
/ Seguint serena, dia a dia, com si res." El final és gairebé una experiència meditativa: quan diu "Deixo el món enrere" expressa que ha deixat de banda les preocupacions.
La quietud "l'ha trobat" gairebé sense buscar-la, simplement mirant el paisatge "a través de la calitja". Tant el gos com el seu amo tornen satisfets a casa.
Llerona 05-03-2026
» Veure poema
El poema presenta la contemplació del cosmos com una via de descoberta espiritual: en mirar l'univers des de la figura de Sri Jagannath, el poeta comprèn que la consciència individual
i la realitat divina són un únic mirall on l'Ésser es contempla a si mateix. Sri Jagannath és una de les principals divinitats de l'hinduisme, considerat una encarnació de Vixnu especialment venerada
a Puri en l'estat d'Odisha. El seu nom significa "Senyor de l'Univers". En conjunt, aquest poema de J. S. Golsa transmet que la contemplació del cel estrellat condueix a una experiència espiritual
en què desapareix la separació entre qui observa, l'univers observat i el principi diví. Tot és expressió d'una mateixa Realitat de l'Ésser que es manifesta i es reconeix a si mateix.
És una visió profundament contemplativa i no dual, on el cosmos, la consciència i Déu formen una sola realitat. Les estrelles no són només un paisatge; la seva immensitat "et toca".
La contemplació desperta una emotiva experiència interior.
Llerona 21-06-2026
» Veure poema