ॐ Poètika Artmistika (2)

La Consciència no pertany a ningú;
de natura expansiva, s'autogenera.
No la limita ni el nom ni la forma.
Tu i jo som tan lliures com ella.
De l'Ésser, Māiā és la creativitat
en un acolorit viatge d’il·lusions,
tot entre cants, alegries i tristors,
sento l’espai silenciós del cor. 
De cop en l’U, el món s’atura.
Tot col·lapsat d’amor, estàtic.
Contemplo del reflex en l’oceà, 
el nítid raig de lluna, font de pau.
Ella, en reconèixer-nos en l’Ésser, 
desprèn de l’Únic rajos de Gràcia.
En la plenitud de la mística Unió.
Om, realitzada la fusió, mort l’ego. 
Tot el goig ve donat en el Si mateix.  
L’existència pura, la joia de l’Ésser. 
Som Consciència! Soc Lliure!
 
Om Śānti-Śānti-Śānti

Ella és la visió de l’Únic en el Tot.
L’Eix de l’univers en Si manifestat,
d’espai i temps envoltat, la matriu
on el Germen de Vida s’ha donat.
Recull entitats d’originals aparences,
entrellaçades en el teler dels sentits,
teixint la ment amb el fil del desig.
Mitjançant la força de la imaginació,
sorgeix la il·lusió de la transmigració 
d’un cos a l'altre, d’un món a l'altre.
Si l'esperit no l’aïlles de la ignorància, 
per l'atracció de Māiā Śakti resta captiu.
Això és el joc de la vida i de la mort!
Desperta’t! És l’emoció la pura alegria 
en descobrir el Joc de la Consciència.
Tota comprensió en l'Ara ve del Cor,
l’U tot el coneixement de l’Ésser en Si.
La Presència és la Realitat, el Si mateix.
De sempre. Ni tu. Ni jo. Això És Tot. ॐ

Om Śānti-Śānti-Śānti

Conèixer qui ets en veritat 
difícilment ho aconseguiràs
pel raonament intel·lectual.
Més sí la força de la motivació
s’apodera del sentiment interior,
Ella es revelarà en la pura intuïció
i el silenci et posarà llum a la visió. 
La comprensió del jo consisteix en:
Adonar-se, de veure “Jo Soc Això”.
En l’Ara i el Tot, l’Ésser és l’Únic.
Així, en adonar-te de qui ets -Soc...,
reconeixes que la Consciència Jo
és font de manifestació d’un mateix,
ja que això És Tot el que ets. Cert?
Perquè si no, qui ets Ara sense Ella?
No pots separar-ne l’Ésser contingut,
com de l’Ara no amagar-te ni fugir-ne.
Aquí en el Tot, jo soc el no-res, 
deixant-me anar pel silenci de l’Ésser.
Tot esdevé pau on no hi ha destí,
 essent la Natura l’harmonia en Si.
És la bondat del Sanātana Dharma,
per tothom viure en l’alegria del Cor.
Com la Consciència roman inefable,  
el Coneixement floreix en Si mateix.

Om Śānti-Śānti-Śānti

Ahir, 31 de desembre, fi d’any,
era un dia de molt enrenou,
atrafegat en els meus afers. 
Avui, amb la calma del moment,  
feta la reflexió sobre el meu estat,
del dia d'ahir, ara puc dir el que sento:  
visibles senyals que l'intens moviment,
em portaven tensió corporal i anímica,
en la densitat de la qualitat de raja guna,
enterbolint el camp de la consciència,
agitada pel propòsit; enfocat en l’activitat
d'aconseguir un il·lusionant i bon resultat.
Avui, un cop realitzat el descans nocturn,
passat el rebombori, torna la tranquil·litat.
La naturalesa del moment s’ha calmat, 
és l’efecte de la qualitat de sattva guna. 
Dirigida l’atenció en el sentiment interior, 
flueix un moviment més equilibrat, serè,
permet la reflexió l’enfocament més clar,
així, sorgeixen del cos sensacions subtils.
Amb les guna fixant les tendències en el jo. 
Causes mundanes vesteixen la consciència, 
de substància vivencial creant el mateix món.   
És il·lusió mental, un somni, per tant, irreal.
Recollits els sentits ni dintre ni fora, en Si.
Centrat el Jo en el Cor al recer de dualitats, 
va fluint l’harmonia original en tota claredat.
Lliure de les guna, la quietud s’ha realitzat.

Om Śānti-Śānti-Śānti

Cercar la Realitat d’un mateix.
Aquest és el propòsit del jo.
El jo està jugant en el Tot. 
El Tot, el propòsit de l’Únic. 
Som Un-Tot a la cerca de la Realitat.
La Realitat d’origen és el propòsit del jo. 
L’Únic està en la consciència que cerca.
La consciència és la Realitat de Tots-Un.
Cercar la Realitat va d’un jo per eliminar. 
L’Ésser sosté la visió del mateix fet en Si.
El Silenci desprèn la veritat a la consciència. 
Soc la Realitat havent esmicolat el recipient. 
Això, ho dic ara des d'un trosset de no res, 
el que està surant per l’oceà de l'existència.
Sense pes ni volum, navega la quietud de l’U.
Es mou en la seva llum i té el port a dins del cor.
Buit de desitjos, el present respiro i l’espai estimo.  
Ara, ja perdut el propòsit en el joc de les paraules.
Cercar la veritat, errant el lloc donada la proximitat,
que et sembla com molt llunyana i fora de l’abast. 
No per la ceguesa dels ulls, sinó per haver-los tancat,
deixant créixer les aparences resta oculta la veritat.
Voluntat i propòsit tenen aquí el poder de la intenció.
Del Silenci reps el discerniment, portal de comprensió. 
Equilibrada l’atenció constant, ben immers en Si mateix,
reposa l’Ésser en la consciència responent a la Realitat.
Om, en obrir-se l’Ajna txakra, s’estableix la percepció.
Reconeixent l’U es foragita de la ment tota dualitat.
El Si mateix, presència inherent a l’Ara: esdevé “Hamsa”.

Om Śānti-Śānti-Śānti  

La via Universal sustenta la veritat de la Realitat seguint
l’esperit del reconeixement, en consonància amb l’Ésser, 
preservant en la Humanitat l’Harmonia que la consciència
per ella origina, arribant a tot ésser en l’enfilat de la ment 
Universal, consolidant en el Dharma el sentiment d’Unió.
En desfer-te de la dualitat en el reconeixement de l’Ésser,
així fusionat a l’eix de l’U, aquest Ara es fa present al Jo.
En correspondència, va fluint el curs de Sanātana Dharma.
Om. Tot és en l’U la manifestació natural de la vida.
En el joc de la transformació d’elements combinats 
en l’escala vibracional, segons la dinàmica de l’Ara.
L’U és la ment del Tot, com Universal és la Consciència.
Entre el repòs i tota pulsació, la Gràcia omple el buit.
Així com l’èter, l’Únic no té parts ni altres distincions.
Res de més, res de menys. L’U és Immanifestat.
La Consciència capta la Presència en si mateixa,
la intuïció silenciosa en percep el ressò: Tots-Un-Cor.
“Soc l’Ésser”, si no què? Sentida Presència, “Som l’U”. 
Aquí, de dalt a baix, de dreta a esquerra, sense parts.
Il·limitat, tant és a dintre com a fora, en l’amor sempre.
Tot l’esdevenir és dona en l’Ara, l’indivís Coneixement. 
Prendre Consciència és envoltar-se en la Presència. 
En aquest cas, recurrent a Ramesh S. Balsekar, dic:
Ja mateix, Si la via ens porta. Tanmateix, a qui li importa!

Om Śānti-Śānti-Śānti 

Eliminat l’observador, el Cor s’expandeix. 
Donar-se del tot és amor, essència divina.
La Consciència dona pas a la mateixa veritat.
La presència és única en l’U i en el Tot,
essent la Realitat que mai no t’ha deixat.
L'Únic, el Si mateix intuït, Aquí pressentit.
A on es dona el fet real Ara i Aquí, soc Això.
Oceà joiós de Presència, font d’Eternitat,
crea el temps com l’espai de l’existència. 
Som bombolles cercant l’experiència jo soc,
reflectint el món a la llum de la mirada.
Quan l’Ésser transcendeix la Universal buidor,                  
floten en l’Infinit proveint-se d’Immortalitat. 
Soc, és el coneixement de qui ha matat l’ego. 
Dels pètals del lotus en regalima la rosada de l’alba,
havent retrobat el sagrat Silenci l’espai del Cor.
Inseparable és el Sí de la Gràcia de la Consciència, 
com un alè de Beatitud és la permanència en l’U.
Derrotada la dual ignorància i la confusió de l’ànima, 
no hi ha experiència viscuda més vàlida que l’instant   
del reconeixement de l’Ésser, rebent de l’U tot el goig.              
L’amor present en Si mateix, el so Om, no hi ha mort!
Del Silenci en fa llum, de la llum en ve el Coneixement.
De la buidor en silenciosa plenitud, ve fluida la paraula.
D’aquesta inspiració, broten de Si poesies d’Amor a l’U.      

Om Śānti-Śānti-Śānti

L’instant en continuïtat
és present constant,
il·lusió de moviment.
No existeix el temps,
sinó el moment Aquí-Ara.
És l’etern esdevenir, Om 
l’observador de la consciència 
és l’espectador en l’existència,
testimoni quiet de l’experiència. 
L’actor és conscient de l’acció?
Si n’ets el provocador
formes part de l’acció.
Al samsāra t’involucres i
d’espectador continues.
Creient que ets l’actor,
no surts de la confusió.
Al camp de Consciència
moltes ments hi floreixen.
L’Únic camperol les cultiva,
les Uneix l’amor i així creixen. 
Tot d’una, en reconèixer l’Ésser 
d’aquesta lluminosa existència,
l’ànima de l’univers es fa eterna.
La presència permanent Realitat,
en Tot l'amor consciència de l'U.
                           
Om Śānti-Śānti-Śānti 

L’Existència és això sense origen ni fi.
No hi ha qui pugui afirmar-ne l’origen,
tampoc hi ha qui en pugui verificar la fi.
L’Existència és Realitat en Si mateixa,
Realitat i Existència són inherents al Si.
La Realitat no té limitació ni dependència.
L’Existència no l’afecta ni temps ni espai.
La buidor i el no-res són conceptes relatius,
doncs només poden ser formulats per un jo,  	
manifestació de l’Existència des de l’Ésser.
El Si reflecteix l’Ésser a través de la Consciència,
L’Ésser expandeix i absorbeix la manifestació.
De la puresa de la ment en depèn la visió clara.
En graus de Luminescència esdevé Consciència
que percep la vigília, el somni, la Realitat en Si.
Les il·lusions i falses identificacions no són això.
Eliminat l’ego personal, floreix el coneixement real.
La Consciència conviu amb la quietud Silenciosa.
La Realitat és Presència, l’U ressonància Universal.
L’espai és el Cor. El Si mateix conforma la plenitud.
L’Únic, oceà de viva Gràcia, font d’origen del Tot. 
Reconèixer la Veritat de l’U és Ara l’alliberament.
La integració en Si constata l’estat de Realització.
Sense bloqueig, dissolta la força de la imaginació, 
Desapareix el joc de la il·lusió d’algú que viu i mort. 
L’Ésser emana l’etern goig de pura llibertat. Jo Soc! 
 
Om Śānti-Śānti-Śānti

Bhairavī amorosa, plena d’alegria.
Al toc de la vina, a Śiva li canta.  
Fa res, a la neu l’alfabet brodava.

A una banda, el sol amb fil d’or brillava,
a l’altre costat la lluna amb fil de plata,
i cada lletra té un estel que l’emmarca.

Bhairava, l’escolta complagut, ebri de joia.
Inflamat el Cor, li mostra Natarāja la dansa.
Del buit s’enlairen, en l’eix còsmic l’abraça.

La lluminosa unió del Tot l’èxtasi irradia.
Cití-Śakti, font de vida de l’Univers mare.
Śamkara, estàtic i poderós, l’infinit abasta. 

El camí del dharma el Mont Kailash envolta.
Śiva Shambu en el blanc cim clava el trichul.
Al cel i a la terra la suprema gràcia és, Om Parā.

Flaires d’encens. Sona el damaru arreu de la vall. 
Címbals, gongs i caragoles, sentiments ressonant. 
Āratis, focs i cendres, pau acollidora de Ma Ganga. 
 
Om Śānti-Śānti-Śānti

Passejant pels voltants de casa
amb el gos trepitjant el gris asfalt 
sense ritme i el rumb per decidir, 
marcat per les passes indecises
i l'estirada d’una banda a l’altra, 
amb les corresponents aturades.
Molta feina té l'Otto en ensumar
el voral del camí d’allà on passa.
De principi, és tan fort l’entusiasme
que no em toca més que ballar-la,
seguint la seva frenètica marxa 
amb les corresponents pixadetes.
Deixant enrere el Castell de Rosanes, 
seguim endavant, retrobant la calma.
S’han compassat el moment i la tarda,
l’horitzó indefinit de nuvolades grises,
permetia el sol groc de pols enterbolit. 
Mirar-te’l de cara, ben centrat, fent camí.
Aquí, entre camps i la verneda de la riera,  
pel vent els ocells saltegen les branques.    
La vida natural respon a l’harmonia.
Seguint serena, dia a dia, com si res.
Deixo el món enrere,
la quietud m’ha trobat
en donar una mirada, 
a través de la calitja.
La fondària en repòs
el caminar assossegat, 
ell mostra la cua dreta,
satisfets tornem a casa.

Om Śānti-Śānti-Śānti 

És en el firmament del solstici d’estiu,
el portal sagrat obrint la Via de l’espai, 
vers la permanència de l'ordre còsmic.
Estols d'estels solcant l’existència 
per aigües d’oceans inabastables.
Pura negror d’estrelles sembrades
que de tan llunyanes quedes tocat,
en fer-se visibles en la nit més clara. 
Essent captat dins la negre fondària
pel mateix mirar-te a Sri Jagannath,
dos grans ulls són un mirall celestial. 
Mirant-te’l veus l’univers centellejant, 
fet revelador és per si la contemplació.
Així com les pupil·les reflecteixen la nit, 
mirall de dues cares té la consciència.
És la Presència en Si, Gràcia divina. 
Som l’únic mirall, on l’Ara es mira. 
En Si la incommensurable Realitat,
l’U, l’Ésser de la manifestació, Om.
El Si mateix plegat en l’U mirant-se,
veient-se en l’univers Tot desplegat.
Més ara es fa de dia i la nit es retira,
entre el Sol i la Lluna, esperit de vida.
Sri Jagannath, no dorm ni parpelleja.
El cor ple de llum. Sublim és el silenci.

Om Śānti-Śānti-Śānti