ॐ Poètika Artmistika

La Consciència Primordial en hom.
És la vida en Sí manifesta, la raó del jo.
Unifica les forces, Déu, el món i l’ànima, 
en la comprensió per la realització d’un.
L’Única via de dissolució davant la mort.
L’essencial contemplació de l’U, la Realitat.
Aquí-Ara, essent expansiva Tot il·lumina. 
La Consciència, llum de l’Eternitat. Om
En Si, ens Unifica com l’Única Realitat.
Tot-Consciència! Aquí-Ara! l’U-l’Etern!
Si t’obres a l’amor mirant la bondat, 
veuràs a l`instant que ets l´Ésser Lliure. 
La consciència esdevé divina presència,
en percebre la veritable dimensió del Jo.
En la pulsació de Om, tothom vibra,
creant la pròpia cançó de tota vida.
El Kharma nit i dia n’escriu cada lletra 
a la pols del camí, l’esperit del Dharma 
recull l’ofrena, fent del seu cant poesia,
s’acosten a la Devī per les aigües del riu.
Com onades van dansant fins a la riba, 
tot cantant “Om Ganga Ma Namo Namah”  
Ārati a la Mare Ganga, l’alegria viva. 
Essent la veu fonedissa de l’Univers,
l’escoltem, més enllà de les paraules.
És pur ressò en sentir-la dins del cor. 
L’amor de l’Ésser, plenitud silenciosa.
                                     Jai Ganga Ma!
                                     
Om Śānti-Śānti-Śānti

Tu que ets l’artista de l’obra,
així que el creador l’executa,
inspirat en l’art que et mostra,
com l’observador del rerefons.
Aquí en el taller suspès de l’ara,
pendulant del tot al no res,
giravoltant en l’espai del cor.
Om esdevé onada expansiva
i en la inspiració caus immers,
la creació de l’obra és realitza.
De Śrī Śiva depèn tant l’obra
com l’artista, mentre Śrī Śakti,
a Ell, el goig de l’art transmet.
És l’estimació en el joc de la unió,
que dona la gràcia de la realització.
Així, quan a Ell vegis de nou,
per l’amistat que li tens,
essent el realitzador de l’obra,
aleshores digues-li:
Què més dona la creació artística,
si quedes atrapat al joc de la vida!
De totes les arts Universals,
només una s’esdevé pura mística.
Estimar és l’essència de l’art diví!
La veritat és el do que flueix del cor,
donant tot l’amor a la joia de l’Ésser.
Ella ens aboca a la dansa de l’infinit,
essent Śiva-Śakti nèctar d’eternitat.

Om Śānti-Śānti-Śānti

Entre les grans arts Universals,
n’hi ha una més sensible i bella, 
fruit d’intensos anhels: es l’amor,
per omplir d’aquest nèctar la vida.
De la deu de consciència pura, 
en brolla el do de la veritat. 
Śakti, essència de llum divina.
Generosa, a tothom pot donar-se
com la Gràcia que rau en l’Ésser.
Més si, estàs amb gran atenció, 
fermament alçat, sense pors,
mirant-la directament als ulls,
amb valentia t’hi endinses,
absorbit, en deixar-te caure al vuit,
s’esdevé la reveladora experiència.
Om, expansió vibrant, fusió d’amor.
Obra la manifestació de l’U com el Tot.
Ella realitza l’art de la transmutació.
En l’alquímia te el poder de guarir el jo.
Śiva de l’ull diví desprèn el coneixement.
Essent l’art d’estimar la plenitud del cor. 
Quiet, commogut pel goig, silenciós,
immers en onades de pau ve el repòs.
L’esperit tot encès per l’anyil flama,
irradia la lluminositat de l’amor pur.
L’U, és tota la veritat de qui estima.

Om Śānti-Śānti-Śānti 

No tot l’art és temporal,
sigui profà o sacre a la fi?
És com plantejar una afirmació en una negació,
oh la qüestió intrínseca de la mística de l’art!
Ansí la perdurabilitat artística de l’obra s’estén
més enllà de la raó a ser, o recau en la pura inspiració.
Està clar que el suport pateix irremeiablement
el pas del temps; d’altra banda l’obra es pot copiar
i reproduir-la, potser inclús mantenir-ne intacte
l’esperit que es dóna sublim en l'acte creatiu.
La veritable diferència en l’art intemporal rau
canalitzada no tant en el material i la forma,
sinó en tota l’essència continguda a l’obra,
que en l’exercici de pura percepció interna,
ens centra en la visió rebuda del creatiu esperit.
Tal com es manifesta la sensibilitat artística,
en la realització de l’obra es plasma inalterable.
Essent sublim el fluid eteri inherent a l’obra,
com el goig en percebre l’eterna flama anyil,1
tal és l’esperit que només d’una altra ànima afí
pot prendre força i copsar-ne tots els sentits.
Així, tota la fluïdesa de l’expressió artística
es transvasa directe en etèria essència anyil,2
al cor obert a rebre l’esperit de l’eterna flama.3
Expansiva és sempre la creació mística en l’Ara,
si a la naturalesa transcendeix en l’espiral infinit. ॐ

OM Śānti-Śānti-Śānti

1. anyil o indi, color eteri en l’hinduisme associat a ajñá txakra.
2. ona de llum entre el blau i violat, fa part de l’arc de Sant Martí.
3. flama espiritual sostinguda en l’èter de transparència anyil.

L’arbre de la vida, poderós,
de sempre del terra s’enlaira. 
Joiós, la immensitat abasta 
amb cent mil i una branques.
Fulles i flors voleien en l’aire,
algunes cauen i el ball acaba.

És dels llavis de la flor blanca,             
amb la mà que del terra l’alça,
escolto l’últim cant d’agraïment  
Ja moribunda, exhala pau santa.
Romanc en contemplació estàtica,
mentre s’escampen aromes de gràcia. 

Assegut al seu peu cobert de cendra,
recolzant-hi el cap i l’espatlla nua, Om. 
Del tronc mil·lenari, eix de tota vida,
sento en un sol batec i un sol respir,
la pulsació vital, ordre i ritme natural.
Seva és la llum de l’ànima, força viva. 
                      
De ferides de flames infligides pel destí 
en regalima la saviesa del discerniment. 
Són les paraules gravades a la seva pell,
la memòria d'un logos, recull de vivències,
confluint tant cosmologies com mitologies,  
reparteix pels tres mons la sàvia de l'amor,
d’on brolla destil·lada l’essència del dharma.  

De la font de la Consciència esdevé tota vida.
Des de sempre, Aquí i Ara, ets l’Ésser Lliure.

No hi ha fosca nit de l’ànima
al recer de l’arbre més excels,
si no la més clara nit estrellada.
Enlaira’t doncs amb l’albada,
amb la pau del cor retrobada.
Viu amb alegria: la vida és ara. 

Mira doncs aquest arbre venerable
al que totes les tradicions s’acullen.
Fortes arrels que del terra s’alcen,
més enllà de les florides branques,
nodrides per l’amor i les llàgrimes.
Essent aquí benvinguts els pelegrins,
oferint amb lloances el fruit a la Mare.
En rebre la llavor germinada de l’U,
fem tot el camí de retrobament al Si,     
plantat l’arbre de l’autoconeixement.
  
Arrels de la matriu de l’arbre broten 
cap a ple cel, per la crida de l’aurora
rebent de Surya, el seu benaurat raig.
Les captiva, les impregna i traspassa,
s’entrellacen en l’harmonia del tot.
D’aquesta plenitud en l’èter s’han fos. 
En la màgia d’aquesta ancestral dansa,
del seu alè nodreixen el més bell jardí.
La unió sembra d’estels el firmament,
fent de l’Eternitat vida i de l’Infinit la via. 

La fluïdesa de la Consciència enfila tota vida.
Des de sempre ets el Si mateix, l’Ésser Lliure.

Om Śānti-Śānti-Śānti

Què som sinó Això,
que és l’U,
en tot el que és,
que és l’U, i res més,
l’eternitat del que som.
Això és l’ens sense nom.
Om, d’on ens ve l’eternitat
el so primordial manifestat,
en invocar la pròpia realitat.
Reconèixer-se en la veritat
és retrobar-se en l’origen,
coneixement de l’U en Tot.
És com la brisa suau que portant
pluja lleugera per arreu on passa,
n’ofereix l’esperit vital a la terra,
en difondre puresa a tot l’horitzó.
Les nuvolades de la difusa tronada,
remorejant, s’escampen calmoses.
No tan llunyà, despunta el campanar
i el profund repic d’un sentiment clar.
Om, doncs aquí en l’Ara,
creuar la temporalitat
és retornar a la realitat.
Sempre has estat l’Ésser,
el goig de la Consciència.

Om Śānti-Śānti-Śānti

Kundalinī, Regent del Kósmos n’és la força vital
enroscada, arrelada profundament a la natura, 
d’on canalitza la subtil energia dels elements.
Imperiosa, s’enlaira en viva flama serpentina i
es desplega poderosa en expansives vibracions,
projecta la visió als tres mons d’etèria creació. 
Remuntant la columna sacra del coneixement. 
Fluint en Om, del seu Līlā conquereix la Realitat 
culminant en un sobtat impuls la suprema Unió.
Del goig absolut d’Ésser, la Consciència esclata:
Dels Veda i les Upanișad, n’és l’origen verdader.
Del Siddhaguru, és l'excel·lència de la perfecció. 
Del Sadguru, la gracia que porta a l’alliberament.
Dels sādhus, l’atracció pel joc de Śiva-Śakti. 
Kundalinī és la via iniciàtica del robí ardent. 
Buscador ara desperta’t del somni!
Ja és l’hora, desvetlla’t de la il·lusió! 
Tot això és possible en un sol instant.              
Si captes en la claredat del silenci que
l’Ésser d’un mateix és del tot la Realitat.
L’U com a totalitat, expulsa tota aparença.
Així, eliminant de tu les falses creences i
condicionaments imposats per la ignorància,  
desarrelant tot el karma de la Consciència,
quedes per fi, desfermat de la roda del Samsāra. 
Ara, lliure d’engany a l’Ésser has retornat amb
el Lotus rosa i el Robí de la garlanda de Śakti Devī,  
que t’atorga la nítida visió del Tot, l’infinit jardí de         
Mahākundalinī i les Mahā Vidiā recreant les Arts,
junt a Śiva Mahadeva, gaudint de la pau suprema.

Om Śānti-Śānti-Śānti

Divines veus interiorment,
en la pau del cor entonen 
sentiments de l’anima pura,
en poètics cants plens d’amor,
essent tots el recull d’una vida
generosa en bondats i alegries.

Estimant més enllà de paraules buides,
què es el que t’ha portat el camí del destí
si d’una ànima estimada es trenca el fil?
De sobte ve el no res, petant el silenci.
Esquinça la calma un bram eixordador,
esclatant imperiós el sanglotar del plor.
En sentir el cor esgarrinxat de tant dolor,
caus pres en el desesper del mai més.
Aclaparat i confós per la inesperada buidor,
m’endinso en el silenci de l’ésser.......Om
Per fi, les llàgrimes brollen com pau de tardor.
La Unió de les ànimes és dona en l’Amor.
D’aquesta coneixença, omples tota buidor.

Tots els cants, fluint en pura harmonia,
esdevenen de l’Univers creat, la poesia.    
La Consciència, irradiant llum infinita,
ara i sempre el nostre present il·lumina.
Si obres els ulls a sa presència i mires,
veuràs a l`instant que ets l´Ésser Lliure. 
els purs sentiments omplen el silenci,
la clara sintonia del Tot brilla en el cor. 
És el goig de l’ànima, la veu de l’amor.
 
Om Śānti-Śānti-Śānti 

Om, el So sagrat, la vibració més pura
manifestant-se en el Si del buit original. 
És poder i gràcia generadora de harmonia,
suprema i divina resplendeix sense forma. 
Om, l’eterna pulsació en el cor de l’Ésser,
en contemplació és l’espai de consciència, 
del profund recolliment, la presència de l’U.
Transcendent inicia l’abast de l’experiència, 
d’alliberament sustentant l’única Realitat 
més enllà del jo, realitzat l’U en Si mateix.
Silenciosa vivència de mística inspiració.
Om n’és Això, emissor constant de Gracia. 
Així dinamitza l’estàtic jo a la consciència, 
en la pulsació de la respiració tranquil·la, 
trenant en Si la visió del reconeixement,
on te la clara veu de l’expansiva revelació, 
dotant d’èxtasi tota experiència mística.
En el silenci inherent a la contemplació,
fusiona l’esperit subtil a la matèria densa.   
L’energia original sorgint d’insondables
profunditats, embolcalla l’esperit en l’Ara.
Sempre giravoltant en l’èter immanifestat, 
En el Tot i en l’Ésser de l’existència és el goig.
El Únic, luminescència del Cor ha copsat el Jo, 
penetrant l’anima amb el llamp de la llibertat.
Presència d’immensa pau dona per Si l’amor. 
                                      
Om Śānti-Śānti-Śānti