ॐ Poètika Artmistika (3)

Com és que dos camins se separen?
Si sempre han estat un sol camí, 
el camí és exclusiu, inapel·lable.
D’un mateix, d’una vida única,
transitant en el mapa del temps,
d’un temps únic en l’espai lliure.
La immediatesa de ser,
bombolla buida en tot allò
d’existent o d’inexistent
en l'oceà de la consciència.
Un punt centrat en el no-res
Immanifestat, sense límits.
L’existència ens porta les vivències,
amb les que solquem el mateix mar,
hi pesquem variades experiències,
fins que en la profunditat d’un mateix, 
són recollides en cercar el port real
a on saltar de la nau dels anhels.
Retrobada la calma en l'U, això ets! 
Ara submergit en això que soc... És! 
A resguard permanent de tempestes, 
dins el cor he trobat la serena alegria.

Om Śānti-Śānti-Śānti

Recollides les veles, ancorada la nau,
trepitjant la sorra humida de la riba
per la vorera on les fonedisses ones
troben el repòs de l’imparable va i ve.
Quiet, dempeus a l’aigua clara,
la frescor vivament estimulant
i sentida calma a la fi del viatge.   
On s’atura el vent arremolinat
el viatger es difumina en l’entorn
junt amb els records del camí fet. 
Tornarà la humanitat a ser vincle?
Podrà créixer i prosperar en l’ètica,
ofegada per l’egoisme de mil cares?
Veurem la generosa cura de la Mare, 
deslliurar-nos de l’engany de separació
donada la comprensió veraç de l’ésser,
recuperant la percepció de l'U en hom?
Miris cap on miris, la vida toca ballar-la.
Atura’t! No ets el ball que veu el món. 
Mira endins cap al fons, d’on ve el silenci.
Som el Si mateix, consciència silenciosa.
L’amor és harmonia del cor de la bonesa,
veiem en un mateix horitzó el sol i la lluna.         

    Om Śānti-Śānti-Śānti

Això que soc... l’U!, en Om és el Tot.
Això que som... Om!, en tothom és l’U.
L’ull de la natura cega com llum al mirall.
L’U emanant de la Mare Consciència,
Oceà automanifestat d’infinita quietud,
en som navegants sense plànol de ruta.
Cadascú imagina la seva forma d’onada,
impulsant noves il·lusions vius el present.
L’aparent continuïtat d’aquests miratges,
manté a la fi l’engany del va i ve cap al futur.
Quan l’aquí-ara, giravolta en la buidor del jo, 
crea l’espiral de l’U, entorn el zero inamovible.
És d’aquest punt d’espai pur, en Si mateix,
on floreix el silenci que atrau ressonàncies.
Tothom des de l’U entra en el joc d’Om.
Tot el món en joc; les altres mil cares del jo. 
Les experiències venen entrellaçades,  
d’equívocs, desitjos i contradiccions,
per la desconeixença de la Realitat. 
No t’enganyis més, resolt el jo soc,
enfocat internament, mira’t i escolta: 
El silenci ens porta a l'autoconeixement,
i amb reflexió a desaferrar-nos de l’ego.

Om Śānti-Śānti-Śānti